La vida es una trepidante aventura. Y yo, una sonrisa exploradora.
I si aquest somriure es cau... és només per tornar-se a alçar, havent vist el terra de prop.

Tuesday, September 8, 2009

Esboç

Vaig començar a escriure açò l'altre dia, diumege. Falten les fotos per penjar, i coses per escriure... i jo me'n vaig ja que hem quedat per a vore el museu nacional d'Escòcia. Però millor açò que res, ja ho aniré arreglant.
=)

Benvinguts a esboços de la meua nova aventura a Edinburgh.

Fa un fred que pela, vaig pel carrer amb dues xaquetes, pantalons llargs, botes i la palestina grossa que em vaig comprar a Sarajevo.

I pensar que fa uns dies no podia dormir de la calor!

Bé, aquests dos dies i mig ací estan sent una bona premonició dels 1460 dies que passaré ací (els ha calculat Ollie mentres desdejunàvem, a les 12, el típic breakfast de salxitxa, fesols, ou, tostada…)

Ollie? Tessa? Sion? Us preguntareu qui són totes aquestes persones amb noms britànics que aniran apareixent en aquestes línies.

Bé, els aniré presentant a mesura que vage fent un resumen del que he anat fent des que vaig arribar.

A la 1:30 llarga, hora anglesa, vaig arribar a l'aeroport d'Edinburgh (pronunciat ací: Édinbra). M'arrepleguen Georg i Candela, firmem uns papers de la inmobiliaria i agarrem l'autobús per anar al centre a donar-los. I sí, l'autobús era de dos plantes, quasi tots ho són!!

FOTOOO

Es veu que no ens donaran el pis fins dimecres com a pronte per unes qüestions de papeleo i tal… aixina que seguim en el nostre plan d'allotjament. Jo em quede a dormir a l'hostal que havia reservat per al divendres de nit, Candela segueix on estave, i al dia següent anem a casa de Sion.

El divendres de tarda vam passejar un poc Candela i jo, vam anar al parc "The meadows" i allí Tessa va vindre al nostre encontre.

Tessa és una xica d'Edinburgh, que també va estudiar en un Col·legi del Món Unit (al de Gales) i que l'any passat va estar de voluntària a Mostar.

Vam anar a sa casa i vam estar xerrant una bona estona. Ens va ensenyar la casa, preciosa! I són pare que cultiva flors i plantes en qualsevol recipient abandonat que troba pel carrer: vàters, unes botes que a Tessa se li van trencar, bidons…

Al dia següent, o siga, ahir, vam dur totes les nostres bosses a casa de Tessa, perquè ens havíem d'anar del lloc on estàvem però Sion no estava disponible perquè treballava.

FOTOOO (cansades de dur les maletes)

Després d'això, vam passejar pel centre, amb Tessa donant-nos tot d'informació de llocs interessants, cines, cafeteries, charity shops… jo vaig anar a comprar-me un mobil d'ací però hi havia alguna cosa que no funcionava i he de tornar hui a vore què passa.

Quasi perc el meu barret (per enèsima vegada). Però al final vam tornar senceres a casa de Tessa, on Sion vam arribar i vam estar xerrant una altra bona estona.

Sion és un xic que també va estar en el CMU de Gales fa ja uns quants anys. Estem Candela i jo al seu pis, que comparteix en altres dos: Olliver i un altre que ara se m'ha oblidat el nom perquè és un poc difícil. Gent molt remaja.

I bé, després de fer cus-cus per a sopar ahir (efectivament, sopar a les 7-7:30) vam anar d'invitades a un Ceilidh (pronunciat Keili) que feen a un centre social en agraïment a un projecte que estava funcionant.

I què és un Ceilidh? Pueeees! La típica dança tradicional en música escocesa, que té diferents balls (per sort els expliquen abans de començar) on balla tot el món.

Fotos/videos