La vida es una trepidante aventura. Y yo, una sonrisa exploradora.
I si aquest somriure es cau... és només per tornar-se a alçar, havent vist el terra de prop.

Thursday, November 19, 2009

=|

Photo: By Ruth Cape

Everybody thinks she is happy,
And they are right. She is happy.
But
in the midst of all that happiness
she also gets some tears in her cheeks,
just like any human being.

It is in those moments where she wished she could have a friend nearby to cry with. A friend to be hugged by, to be consoled even with a shared silence.
Nothing is constant, let alone a smile. You have to make it sprout again, that's the magic.
Today she has a shity day, though she certainly knows that she is happy.
But sometimes internal energy is not enough to charge one's battery


Tothom pensa que ella és feliç.
I tenen raó. Ella és feliç.
Però
entre tota eixa felicitat
a ella també li cauen algunes llàgrimes per les galtes
com qualsevol ser humà.

És en aquests moments quan ella desitja tindre un amic a la vora amb qui plorar. Un amic que l'abraçe, que la console encara que siga amb un silenci compartit.
No hi ha res constant, i encara menys un somriure. Se l'ha de fer rebrotar, eixa és la gràcia.
Ella hui té un dia de merda, tot i que sap de ben cert que és feliç.
Però de vegades l'energia interna no és suficient per recarregar la bateria.

1 comment:

  1. Como me pillaste en el aviÓn y no lo he visto hasta hoy, con retraso xo con mucho cariño.....

    ¡¡¡¡¡UN SUPERMEGAULTRAABRAZOTE!!!!!!

    ReplyDelete