La vida es una trepidante aventura. Y yo, una sonrisa exploradora.
I si aquest somriure es cau... és només per tornar-se a alçar, havent vist el terra de prop.

Monday, November 16, 2009

Quina setmana!

La que ha passat i la que hui ha començat.
Tot i que es podria gastar aquesta expressió per totes les setmanes de la meua vida a Edinburgh.
Sembla que, tot i que el temps deu rodar a una velocitat normal, el que passa a cada segon és intens i ampli.
Pareix ser que Edinburgh és la prova de la veracitat d'un típic tòpic: l'infinit dins un segon.

Començaria a fer un relat concís de les dues setmanes, però he de tornar a marxar, amb aquest vaivé inexcusable que em fa invisible als ulls d'aquells que no poden palpar el meu somriure constant.

Sí. Corto. Sigo viva. Corto. Abrazos para todo el mundo. Corto y cambio.

No comments:

Post a Comment