When life is nice, you even feel like working

But then all these to-do things, events, campaigns, letters, volunteering, knitting...

get in the way between the essay and you.

I won't deny it, it's not like I mind THAT much.

Living a sunny life brushes away many pains and fears.

And it's not like the sun is to be wasted away when it decides to finally give us a warm hug.

Can I get my bare pass and keep on with my life, please?

I am suddenly anxious.

It seems that my words do not make sense at all.

Surely there are more interesting learning experiences out there that writing an essay for which I do not have any clarity of purpose.

The same all over again. I start very excited, thinking I am going to kick their asses with at least an 80%! I am going to work so hard, yes! [… then time passes…] I end up thinking: What a piece of crap, why do I need to spend time of this? Let's try to get it done quickly with a bare pass…

Consumption is such an interesting thing to consider, but one needs to acknowledge that there is not enough time to read propperly about it all, nor enough space in 1500 words to write about it.

Plus, singing at the Femmstruation week events was both joyful and discouraging.

Somebody get me back home, please.

There were you can smell real oranges, where the sun greets you almost every day, where the stars are not shy amongst the clouds and the salty sea, through your window, does not understand what "evening" means. There where streets are not merely ways to get from A to B, where partying is called "festa" (and it really means so!) and it manages to take my granny atittudes away as if even the thought of them seemed surreal.

La responsable irresponsable

Ho he tornat a fer, allargar el moment de la decisió per a que acabe sent massa tard i pensar: bue, ara ja faré tard a la classe, no val la pena...

Aquestes coses que vols però saps que no deuries fer. Aquest constant tira i afluixa entre el deure i el lleure. I deixaré, a sabentes, aquests dos termes sense definir.

Estic trobant, últimament, una alliberadora sensació en la irresponsabilitat i el donar-se compte de que amb ella, el món tampoc no s'acaba.

La vida pot ser un joc, i em ve al cap la macabra frase: "De totes formes, no n'eixiràs viu"

La importància de les coses és relativa, com quasi tot.

El problema és quan aquestes decisions irresponsables no es prenen amb tota conseqüència, és a dir, sense cap remordiment. Que no vaig a classe? Doncs no hi vaig! Però ahí s'ha de quedar la cosa, que no serveix no fer les coses per a acabar patint per no haver-les fet.

Ai, encara em fa falta madurar.

El que em passa és que tinc ganes de treballar. De guanyar-me la vida i sentir-me útil més enllà de l'activisme que els estudis i la vida personal em permet. De deixar-me de tant de readings, que ni tan sols faig tant a sovint com deuria, per contribuir pràcticament al món, passar a ser una mà d'obra no estandaritzada i disposta a seguir revolucionant pensaments i somriures.

Que sí, que tot i els núvols, diuen que fa sol.

Mi cabeza ya se fue de vacaciones

Y con eso lo digo prácticamente todo.

Llegamos antes de las 9.30 a la biblioteca, son casi las 12.30 y lo único que he hecho ha sido perderme en el borrador del ensayo que hice hace una semana, y que tengo que entregar este martes.

Pero he re.aprendido algo.

Caminando el laberinto me he dado cuenta de que apresuro la vida, le doy apuros para intentar alcanzar exquisitos estándares de eficiencia. Sé que la vida son tres días, pero a menudo olvidamos que eso implica 259200 segundos. Y eso son muchos segundos!

Como si fuera una carrera, intento llegar a la meta con un gran diploma de hiperactividad, como para decir: mira! Todo lo que hice! Cuanto, eh?

Y no es que mi vida esté caracterizada por estrés y angustia de no poder con todo, de hecho mi vida está alcanzando el útopico adjetivo de la perfección; pero yo creo que se debe a que soy feliz con poco, cada vez con menos.

Doneu-me solet i afecte,

una cançó i món perfecte

d'eixos ben plens de tarats

nassos rojos i forats negres.

Embolic sociològic

És el canvi social evolutiu i linial o és un cercle? En qualsevol dels casos, quins són els motius? La tecnologia i el recull d'energia o la competència i el conflicte?

Marshall, Nolan, Lenski, Marx, Durkheim, Chirot, Sorokin, Gurr, Sztompka, Hall, White, Rosa et al., Goody, Spencer, Morgan, Bellah...

I la ciutat? És un lloc fred, solitari, competitiu? S'està destruint tota noció de comunitat?

Simmel, Engels, Tönnies, Park, Wirth, Sennet, Young&Willmott, Savage&Warde, Fischer, Gans, Marcouse, Davis, Girouard, Redfield, Lewis...

Seré capaç demà, de 9.30 a 11.30 del matí, de relacionar els noms amb les teories i pensaments correspondents?

Continuarà...

Do you want them to be like this?

Because that's how it is!

Public pressure on them!

Coooooooooome to the WAVE in Glasgow this Saturday!

Oh, els dimecres!

Per a que vos feu una idea:

9.35 - 9.55 Eixir de casa amb la bici.

10.00 - 10.50 Tutorial de "Introduction to Community Education"

11.00 Classe: "Developing your professional identity in Community Education.

(Abans a les 12 anava a the Chaplaincy* al Fairtrade Café, que fan una sopa que te cagues, i que les ganàncies van destinades a diferents projectes cada dimecres)

Ara me quede en la biblioteca de la facultat d'educació, fent una mica de recerca i lectura per a l'assaig (post anterior). Dine de tàper o quelcom

ràpid al Forest Café.

14.30 - 16.30 People&Planet** planning meeting

17.00 - 19.00 Clowning/improvisation & games

19.00 - 21.00 Malabars

Però hui, després del planning meeting, només estàvem Nico (un amic italià) i jo. Aixina que hem estat una hora llarga xerrant de la vida. I després hem agafat un vinet i cap al Forest, on allà a les 7.30 he sigut el "dj" de The Grammophon Hour!

Cridar a la family per sentir-los la veu.

I un company de pis que segueix sense parlar-me.

I 11 llibres on fer recerca per a l'assaig esperant a l'estanteria.

I, tot i els moments d'estrés i de "mare meua no tinc temps per a tot", seguisc serenament feliç i agraïda d'aquesta més que meravellosa vida.

=)!

*The Chaplaincy: part d'un edifici de la uni que, com diu el lema, és per a totes les religions i cap. En termes pràctics, és un espai genial per a relaxar-se, fer-se un café/té de gratis, i gastar algunes de les habitacions per a reunions o altres coses.

**People&Planet society: grup de la universitat (present a moltes universitats de regne unit) on organitzem activitats, xerrades, tallers... principalment sobre medi ambient, però generalment sobre qualsevol cosa que no ens agrade (o el contrari!).

Foto (by Ruth Cape): dimarts de la setmana passada, protestant davant del Royal Bank of Scotland a les 8 a.m. (Hands against Tar Sands!)

Un altre assaig: Canviar l'individu o la societat?

Which is more important: helping individuals to change their lives or changing society?

Què és més important, ajudar els individus a que canvien la seua vida, o canviar la societat?

Comentaris, pensaments, idees...?

(tot i que crec que ja ne tinc massa, d'idees, nous punts de vista són sempre benvinguts!

Pregunta d'assaig

Discuss whether young people are conforming or rebelling when they "binge" drink or take "recreational drugs".

O, en altres paraules: Discuteix si la gent jove es rebel·la o es conforma quan va de borratxera o pren droges.

És la pregunta que he escollit per a l'assaig de sociologia. Em preguntava si faríeu alguna aportació que encara no hage considerat!

Bon tema, eh?