Beginning of September. Incredible day when 5 Mostarians manage to meet over dinner in Edinburgh. Georg, Ruth, Yan Kei, Tessa and I. Hopefully we can repeat this down in Devon, in Ruth's place, this Easter.
Sounds good?
Sounds good!
Monday, January 3, 2011
Photoing
Nova idea per a mantindre-vos al dia dels meus menesters. Convertir el blog en un fotolog (com: www.fotolog.com/adonat)! I si els texts no són massa llargs, vindran amb els dos idiomes també (que el castellà es pareix prou al català, i si no els traductors no fan el paper massa malament).
New idea to keep you updated about my doings. To turn this blog into a fotolog (like: www.fotolog.com/adonat)! And if the writing is not too long, it'll also come in both languages (cause Spanish is quite similar to Catalan, and if not, web translators are not too bad)
Fent un calmant a casa, a principis de septembre. Vaig fer un sopar "espanyol" amb pa amb tomaca, truita de pataca, allioli, pernil salat, gazpacho, rosquilletes, fuet... i vaig fer un calmant pa acabar. Però com allà són tan paranoics amb el tema de la seguretat, la alarma de fums de la cuina salta a la mínima mínima. Aixina que em va tocar estar al costat de la finestra oberta. Però ei! Se nota que una s'ha tragat vetllades i vetllades de pares fent calmants.
Thursday, November 11, 2010
Seedthoughts
Has your day ever lit up with a sudden and unexpected finding? A note in the book you took from the library? A box urging you to pick it up, containing a magic surprise a stranger had left there for you?This is what seedthoughts wants to get growing!
The idea is to leave around notes, images, boxes and whatever one can come up with.
Purpose? Set people's thoughts and smiles on fire!
http://get-growing.blogspot.com/
Friday, September 24, 2010
Trying to party
Today, after an amazing walk and morning conversation, I thought that my problem was solved. I thought I had discovered what it was, and therefore how to solve it.
My problem, my morning thoughts told me, is that I don't have enough fun. Fun for fun's sake, not as a derivative of any activist or making-the-world-a-better-place oriented action. They are fun and rewarding, I will never deny so, but they are not enough. Not enough if one wants to avoid burnout and a general dissatisfaction with the fact that things aren't going that much better in general terms.
So I thought: that's it, I just need to party more! I need to cut down on commitments and to-do's so that I don't feel the need to avoid partying, so to sleep more, so to have more time and energy for everything.
I felt like maybe I was missing that sort of university life everybody seems to have.
I'm even afraid of being drunk. Afraid of losing myself, of feeling ill, of not being able to make the most of my thoughts and emotions.
And the problem is that... that's fine! And yet I still try to dress up, and paint my face, and all of that, so that I somehow fit in the idea of normality circulating around. Maybe so that I forget the need of constant challenge of the status quo. That tiring yet necessary action.
I came back home, I looked into the mirror. And even though I saw a beautiful face enhanced by the skills of dark eye lines, I can't help but feel like a puppet whose show was way too poor, not even the most simple disguise can make me fit.
I know it's all exaggerated by the power of tears and hormones,
and by not having anybody to hug
I know it all doesn't make sense once I truly rationally think about it
I know it's bullshit coming out of a possible lack of self-confidence
but whatever it is,
it still hurts, it still makes me feel vulnerable.
And if I am writing such a personal statement in such a public space, it might be cause I'm ...
i'm just Neus, doesn't that explain it enough?
Wednesday, August 11, 2010
Long time no see... again!
I have felt a bit like that lately, so many things going on.
Yet, this blog has kept popping into my head. I bet my mind didn't want to lose its last stimulus to (creative) writing.
Andrew said that you sometimes don't even know what you're actually thinking until you write it down.
I am also back because, even though I have started sending out Neus' Chronicles every sunday, they are in Catalan, and I want my English-speaking people to be able to know what is lately going through my head.
I feel clumsy in my writing. It's rusty.
My language anxiety does not help it.
Maybe I can start sorting it out!
Saturday, June 19, 2010
Les Cròniques de Neus
Estava escribint açò en el post d'abans, però crec que es mereixia la seua entrada per separat.
Una idea que vaig tindre l'altre dia va ser de fer "Les cròniques de Neus". On, aquells que tingueu interés en saber què tal és el meu dia a dia, rebreu un correu cada diumenge. De vegades llarg, de vegades curt; de vegades només contant coses d'algun dia, de vegades parlant de cada dia de la setmana.
No ho havia fet mai, perquè sempre m'havia basat molt en el blog, i una mena de diari sobre tot el que faig i pense no és quelcom que em pareix adequat per estar penjat a la web, a l'abast que qualsevol persona.
Aixina que, si us interessen les cròniques de Neus, feu-m'ho saber i vos afegiré a la llista!
Una idea que vaig tindre l'altre dia va ser de fer "Les cròniques de Neus". On, aquells que tingueu interés en saber què tal és el meu dia a dia, rebreu un correu cada diumenge. De vegades llarg, de vegades curt; de vegades només contant coses d'algun dia, de vegades parlant de cada dia de la setmana.
No ho havia fet mai, perquè sempre m'havia basat molt en el blog, i una mena de diari sobre tot el que faig i pense no és quelcom que em pareix adequat per estar penjat a la web, a l'abast que qualsevol persona.
Aixina que, si us interessen les cròniques de Neus, feu-m'ho saber i vos afegiré a la llista!
A mitan camí - una entrada de diari públic
Torne a saludar després de setmanes i setmanes sense escriure.
Evan diu que és bona senyal el no escriure, diu que vol dir que la meua vida real està plena d'aventures.
Tanmateix, jo trobe que aquestes aventures es fan molt més meravelloses compartint-les. I, doncs, mamprenc el bloc de nou, per seguir compartint visions, experiències i pensaments amb tots aquells que, per alguna raó o una altra, no puc fer-ho amb la companyia d'un cafenet o e-mails a sovint.
Aquesta entrada serà una mica caòtica, no tindrà cap fil concret, ni cap tema de criticisme. Depenent de la vostra definició d'entrada als blocs, pot ser considereu que açò és més bé una entrada d'un diari fet públic, més que d'un bloc com cal.
Es per això que advertisc que aquesta entrada no us serà de cap interés a no ser que el que vulgau saber, precisament, siga el que em passa pel cap i com em senc.
Bé doncs, feta l'advertència, em dispose a començar!
Ara mateixa estic a Barcelona, a casa de Teresa Sellés (i la Gonza, Neus Agost i Giulietta). Aquesta tarda arriba Evan (la meua parella, per qui no tinguera notícies recents) en bus des de Madrid, i demà matí agafem un autobús de unes 24h cap a Londres.
Molta gent s'ha sorprés al sentir que a Espanya tornava només 3 setmanes justetes, que tot l'estiu el passaré per Edinburgh i voltants. I la veritat és que jo tampoc no m'ho acabe de creure, tot i que ha sigut una decisió sobre la que hi he pensat molt.
Com sempre, en tinc i no en tinc ganes, d'anar-me'n. Cada dia que passa estic més segura que Edinburgh és la ciutat correcta, que estic a un dels millors llocs on hagués pogut anar a parar, que estic aprenent cantitats immesurables... Però tot això no pot evitar que, cada vegada que torne a casa, el meu cor solte un gemec: "ai..".
Sóc com un arbre d'arrels fàcils i ràpides. Allà on vaig em sé moure, trobar el que m'agrada, involucrar-me fins el cansament més extrem. Aixina que imagineu si tornara a casa per un període llarg, allà d'on sóc natural, a la terra amb les propietats físiques i químiques més adients per a la meua espècie d'arbre... m'arrelaria tan a fons que no seria capaç de moure'm mai més.
Aquesta és la sensació que tinc. I per això em perdonareu, estimats amics, que seguisca uns anys més voltant pel món, altrament pot ser ja mai ho podré fer.
Canviant de tema, a Barcelona vaig vindre dijous, i vaig vindre amb la intenció d'anar a unes jornades d'okupació europea. Vaig anar només al debat de dijous de tarde, sobre la negociació amb les institucions. Va ser molt molt molt interessant, i no comentaré massa perquè és un assumpte que es mereix una entrada pròpia. Tanmateix, no hi he seguit anant perquè em va agarrar un asma horrible per la nit, i faig la suposició que fou el local...
[Llàgrima] Sí, que jo sóc de les que s'emocionen molt, i de seguida. Llegint Público, he vist que José Saramago morí ahir. Per a qui no hage llegit molt d'ell i li pique la curiositat, ací teniu un blog que he trobat amb algunes entrevistes, extractes de novel·les o relats, i articles d'opinió: http://saramago.blogspot.com/
Aquests dies que he passat a Castelló han estat molt bons. No he pogut vore a tothom que m'hagués agradat, però tampoc em puc queixar; perquè no sé com ho faig, que sempre me les apanye per a vindre a les èpoques on la gent està estressada per exàmens i treballs.
Vaig tindre una conversa interessant amb Maria Marin sobre el facebook, mantindre el contacte, i les amistats del dia a dia. Per als que no ho sapiau, me n'he anat del facebook; aquesta ha sigut una decisió tant personal com de crítica.
Amb sort, també voldrà dir que em passaré pel blog (i pot ser fotolog) més a sovint.
Au cacau
ací ho deixe de moment!
Evan diu que és bona senyal el no escriure, diu que vol dir que la meua vida real està plena d'aventures.
Tanmateix, jo trobe que aquestes aventures es fan molt més meravelloses compartint-les. I, doncs, mamprenc el bloc de nou, per seguir compartint visions, experiències i pensaments amb tots aquells que, per alguna raó o una altra, no puc fer-ho amb la companyia d'un cafenet o e-mails a sovint.
Aquesta entrada serà una mica caòtica, no tindrà cap fil concret, ni cap tema de criticisme. Depenent de la vostra definició d'entrada als blocs, pot ser considereu que açò és més bé una entrada d'un diari fet públic, més que d'un bloc com cal.
Es per això que advertisc que aquesta entrada no us serà de cap interés a no ser que el que vulgau saber, precisament, siga el que em passa pel cap i com em senc.
Bé doncs, feta l'advertència, em dispose a començar!
Ara mateixa estic a Barcelona, a casa de Teresa Sellés (i la Gonza, Neus Agost i Giulietta). Aquesta tarda arriba Evan (la meua parella, per qui no tinguera notícies recents) en bus des de Madrid, i demà matí agafem un autobús de unes 24h cap a Londres.
Molta gent s'ha sorprés al sentir que a Espanya tornava només 3 setmanes justetes, que tot l'estiu el passaré per Edinburgh i voltants. I la veritat és que jo tampoc no m'ho acabe de creure, tot i que ha sigut una decisió sobre la que hi he pensat molt.
Com sempre, en tinc i no en tinc ganes, d'anar-me'n. Cada dia que passa estic més segura que Edinburgh és la ciutat correcta, que estic a un dels millors llocs on hagués pogut anar a parar, que estic aprenent cantitats immesurables... Però tot això no pot evitar que, cada vegada que torne a casa, el meu cor solte un gemec: "ai..".
Sóc com un arbre d'arrels fàcils i ràpides. Allà on vaig em sé moure, trobar el que m'agrada, involucrar-me fins el cansament més extrem. Aixina que imagineu si tornara a casa per un període llarg, allà d'on sóc natural, a la terra amb les propietats físiques i químiques més adients per a la meua espècie d'arbre... m'arrelaria tan a fons que no seria capaç de moure'm mai més.
Aquesta és la sensació que tinc. I per això em perdonareu, estimats amics, que seguisca uns anys més voltant pel món, altrament pot ser ja mai ho podré fer.
Canviant de tema, a Barcelona vaig vindre dijous, i vaig vindre amb la intenció d'anar a unes jornades d'okupació europea. Vaig anar només al debat de dijous de tarde, sobre la negociació amb les institucions. Va ser molt molt molt interessant, i no comentaré massa perquè és un assumpte que es mereix una entrada pròpia. Tanmateix, no hi he seguit anant perquè em va agarrar un asma horrible per la nit, i faig la suposició que fou el local...
[Llàgrima] Sí, que jo sóc de les que s'emocionen molt, i de seguida. Llegint Público, he vist que José Saramago morí ahir. Per a qui no hage llegit molt d'ell i li pique la curiositat, ací teniu un blog que he trobat amb algunes entrevistes, extractes de novel·les o relats, i articles d'opinió: http://saramago.blogspot.com/
Aquests dies que he passat a Castelló han estat molt bons. No he pogut vore a tothom que m'hagués agradat, però tampoc em puc queixar; perquè no sé com ho faig, que sempre me les apanye per a vindre a les èpoques on la gent està estressada per exàmens i treballs.
Vaig tindre una conversa interessant amb Maria Marin sobre el facebook, mantindre el contacte, i les amistats del dia a dia. Per als que no ho sapiau, me n'he anat del facebook; aquesta ha sigut una decisió tant personal com de crítica.
Amb sort, també voldrà dir que em passaré pel blog (i pot ser fotolog) més a sovint.
Au cacau
ací ho deixe de moment!
Friday, May 7, 2010
Emotional Guide to Edinburgh
Brief and first description (will get improved!):
The emotional guide to Edinburgh is a project envisaged by Cornelia, and started by her and Neus on a cloudy day in the grass of the Meadows.
Our aims are to create an alternative guide to this wonderful city, beyond any typical touristic approach.
We will do this by trying to get memories, emotions, secrets, feelings... that people have about the city.
We hope to gather these from people from all ages, all sexes and genders, all nationalities and ethnicities, all kinds of everything!!
Positive and negative, wonderful and nasty, magic and mundane... because life is complex and so are our experiences of our "home" or "passing-by place".
And what do we want to do with all these collection of stories?
Two things!
1.Put it up free and accessible for everybody in internet, somehow (we'll figure it out later on).
2.Publish a zine/book (depending on the amount of material we collect) with a collage of everything!
HOW TO PARTICIPATE?
-If you want to give us your memories, feelings, emotions, secrets... either e-mail it to emotionalguidetoedinburgh@gmail.com or leave it a dropbox that will soon be available in The Forest Café (3 Bristo Place).
It'll be lovely if you could give clear addresses and directions of the place to be able to reference it in a map, if a specific place is related to your memory (either a tree in the meadows, somebody's house roof, a monument or a bin).
DEADLINE: 30th of June.
-If you want to get more involved in the project and help us collect memories, testimonies, lay it out it all in the zine/book... then don't hesitate to contact us at the e-mail already provided! (otherwise you can probably find us hanging around in the Forest).
FURTHER INFORMATION
We will post our progress, any meetings, or workshops... in our blog www.emotionalguidetoedinburgh.blogspot.com
So keep an eye on it!
AND SPREAD THE WOOOOORD!!!
=)
The emotional guide to Edinburgh is a project envisaged by Cornelia, and started by her and Neus on a cloudy day in the grass of the Meadows.
Our aims are to create an alternative guide to this wonderful city, beyond any typical touristic approach.
We will do this by trying to get memories, emotions, secrets, feelings... that people have about the city.
We hope to gather these from people from all ages, all sexes and genders, all nationalities and ethnicities, all kinds of everything!!
Positive and negative, wonderful and nasty, magic and mundane... because life is complex and so are our experiences of our "home" or "passing-by place".
And what do we want to do with all these collection of stories?
Two things!
1.Put it up free and accessible for everybody in internet, somehow (we'll figure it out later on).
2.Publish a zine/book (depending on the amount of material we collect) with a collage of everything!
HOW TO PARTICIPATE?
-If you want to give us your memories, feelings, emotions, secrets... either e-mail it to emotionalguidetoedinburgh@gmail.com or leave it a dropbox that will soon be available in The Forest Café (3 Bristo Place).
It'll be lovely if you could give clear addresses and directions of the place to be able to reference it in a map, if a specific place is related to your memory (either a tree in the meadows, somebody's house roof, a monument or a bin).
DEADLINE: 30th of June.
-If you want to get more involved in the project and help us collect memories, testimonies, lay it out it all in the zine/book... then don't hesitate to contact us at the e-mail already provided! (otherwise you can probably find us hanging around in the Forest).
FURTHER INFORMATION
We will post our progress, any meetings, or workshops... in our blog www.emotionalguidetoedinburgh.blogspot.com
So keep an eye on it!
AND SPREAD THE WOOOOORD!!!
=)
Monday, May 3, 2010
Everyday is election day
I tried to embed it, but it just does not want to work.
Have a look, great poetry: http://www.youtube.com/watch?v=X92f7H1vrJU
by http://adaisythroughconcrete.blogspot.com
Have a look, great poetry: http://www.youtube.com/watch?v=X92f7H1vrJU
by http://adaisythroughconcrete.blogspot.com
Subscribe to:
Posts (Atom)