La vida es una trepidante aventura. Y yo, una sonrisa exploradora.
I si aquest somriure es cau... és només per tornar-se a alçar, havent vist el terra de prop.

Friday, October 30, 2009

Per on pares?



Els meus dits no saben per on començar.
Transcriure a pols de teclat els camins, més bé sendes, per les que la meua vida viatja... és ben complicat.
Què té Edinburgh...? Us preguntareu.
Massa coses. Això és el que té.
Tantes que una ment inquieta com la meua no pot llevar-se del cap la sensació de que s'està perdent el temps si no es fan totes i cadascuna de les coses que apareixen fins i tot de davall les pedres.
Molta gent nova, molts pensaments nous, llocs nous, una nova llar a fer...
Estic sent molt general ara mateixa, però és només perquè si començara a contar alguna cosa en concret no acabaria mai, i necessite escriure l'assaig de sociologia, encara que siga "a huge piece of crap", per a disfrutar sense remordiments d'aquest cap de setmana al "Mainshill Solidarity Camp".
És un bosc al sud d'escòcia on volen construir una altra mina de carbó, acabant de destrosar per complet tot l'ecosistema i les comunitats que hi viuen. N'hi ha un grup de gent acampada per a impedir la tala d'arbres. Uns quants de People&Planet hi anem a fer una visita.

Veieu? Us preguntareu... què és això de P&P? I al explicar-ho apareixerien tres o quatre altres coses que explicar. Aixina que anirem per parts, poc a poc. Post a post.
De moment ho deixaré ací per hui, a vore si m'hi fique de veres amb l'assaig, i em dóna temps inclús d'anar a vore una obra de teatre.

Foto: in the meadows

1 comment:

  1. Enhorabona pel nou blog! Intentaré llegir-te periòdicament. Ací tens el meu zombie-blog (reviu de quant en quant): http://sempreplou.wordpress.com/

    ReplyDelete