Una altra gran caiguda

Sempre parle d'esperança, però internament em pareix saber que pot ser l'escepticisme és la gran recepta final.
Copenaghen. De nou.
Igual que al G8 del 2007, quan aquell video (http://www.youtube.com/watch?v=ROUSeH29s58) em va posar els pels de gallina; i organitzar i participar amb el cap ben alt a la manifestació de Castelló.
Res va canviar.
Pareix que res ha canviat ara en Copenaghen tampoc.

La gent no es dóna compte que el món no pot esperar. És ara o ara.
I sé que un discurs tan blanc i negre no ajudarà a canviar aquells qui no cuiden el planeta; però de vegades una només té ganes d'enfonsar-se al pou de les frustracions i dir:
-Per favor, que algú em salve a mi també.

"La ciudad de Copenhagen es, esta noche, una escena de crimen. Con hombres y mujeres culpables escapando hacia el aeropuerto. No hay objetivos para cortar emisiones de carbono, ni un acuerdo en un tratado legal y unitario. Parece que hay pocos políticos capaces de ver más allá de su propio interés y todavía menos que se preocupen por las millones de personas que se enfrentan a la amenaza del cambio climático."

Greenpeace.

Com vaig vore en una pancarta de Oxfam en la manifestació de Glasgow:

N'hi ha gent que no necessita informar-se sobre els efectes del canvi climàtic, els coneixen de primera mà.

Una de les coses que més vergonya fa és que, a sobres, els països rics intenten dir que els pobres són els que estan frenan les negociacions. Perfavor, som nosaltres els que hem creat tot aquest merder.

Però seguirem sent positius, altrament encara es perd molt més. Aquí us deixo un gran còmic informatiu (tot i que en anglès).

I recordar, de nou, que

Ens hem tornat a caure,
però ens seguriem alçant.