Un altre assaig: Canviar l'individu o la societat?

Which is more important: helping individuals to change their lives or changing society?

Què és més important, ajudar els individus a que canvien la seua vida, o canviar la societat?

Comentaris, pensaments, idees...?

(tot i que crec que ja ne tinc massa, d'idees, nous punts de vista són sempre benvinguts!

=|

Photo: By Ruth Cape

Everybody thinks she is happy,

And they are right. She is happy.

But

in the midst of all that happiness

she also gets some tears in her cheeks,

just like any human being.

It is in those moments where she wished she could have a friend nearby to cry with. A friend to be hugged by, to be consoled even with a shared silence.

Nothing is constant, let alone a smile. You have to make it sprout again, that's the magic.

Today she has a shity day, though she certainly knows that she is happy.

But sometimes internal energy is not enough to charge one's battery

Tothom pensa que ella és feliç.

I tenen raó. Ella és feliç.

Però

entre tota eixa felicitat

a ella també li cauen algunes llàgrimes per les galtes

com qualsevol ser humà.

És en aquests moments quan ella desitja tindre un amic a la vora amb qui plorar. Un amic que l'abraçe, que la console encara que siga amb un silenci compartit.

No hi ha res constant, i encara menys un somriure. Se l'ha de fer rebrotar, eixa és la gràcia.

Ella hui té un dia de merda, tot i que sap de ben cert que és feliç.

Però de vegades l'energia interna no és suficient per recarregar la bateria.

Fundamental basic assumption

NOBODY has the right to make himself happy by making unhappy somebody else.

That's wrong!

And I know, it sounds silly and simplistic.

But today I've realized that the purpose of my career is to make people happy. And that Community Education is one means to try to do so (as it could be, for example, clowning or theatre in general).

Now the big question is HOW.

"How is the rethoric translated into reality?

How are all the good intentions interpreted, prioritized and implemented?

All of which is complicated by competing needs, conflicting interests, institutional expectations & constraints and limited resources."

(Community Education notes)

We're always ready for the show

For we were born to make the people happy

Vladimir Rozovsky

Quina setmana!

La que ha passat i la que hui ha començat.

Tot i que es podria gastar aquesta expressió per totes les setmanes de la meua vida a Edinburgh.

Sembla que, tot i que el temps deu rodar a una velocitat normal, el que passa a cada segon és intens i ampli.

Pareix ser que Edinburgh és la prova de la veracitat d'un típic tòpic: l'infinit dins un segon.

Començaria a fer un relat concís de les dues setmanes, però he de tornar a marxar, amb aquest vaivé inexcusable que em fa invisible als ulls d'aquells que no poden palpar el meu somriure constant.

Sí. Corto. Sigo viva. Corto. Abrazos para todo el mundo. Corto y cambio.

Pensar en català

Fent el "reading" per a la classe de demà de "Introduction to Community Education".

Era un article amb el tema de la globalització.

Subratllant i fent algunes notes al marge.

Quan he acabat m'he donat compte que, tot i que algunes estaven en anglès (obvi, llegia en anglès), quan la nota al marge tenia un caire reivindicatiu, estava en català.

I guess it doesn't matter how good my Enlgish might be...

when it comes down to the issues that really bother me, if my mind has to set up on fire, it will do so in Catalan, in my southern soul's language.

Mainshill Solidarity Camp

Admirable l'energia de la gent per sobreviure el fred i humetat. Vivint en tendes de campanya i dalt dels arbres. Resistint l'empeny d'aquells que, per pur lucre, volen seguir destrossant la verdor d'aquesta terra, sabent com de malalta està ja la pobra.

Mary i jo vam anar en trens fins Lanark, des d'Edinburgh, i des de Lanark una hora i mitja amunt i avall amb bicicleta fins al campament.

Bona gent i bon ambient.

Després d'una mica de guitarra i menjar un poc del que els havia sobrat del dinar, vam anar uns quants a replantar arbres allà on els van talar tots. Resistim amb vida, sembrant allà on talen.

Eva, Ale i Jose replantant un arbre. Tres catalans que estan per aquestes contrades. Viatjant d'un bosc de resistència a l'altre.

De nit música bona en viu.

Dormir seca a un cotxe.

Des de la matinada que no ha parat de ploure. No tenia jo massa ganes d'aprendre a escalar arbres amb cordes ni res... a més que, amb una sort collonuda, Huenumar (és un nom de la Patagonia) ens ha fet cabre a Mary, les nostres bicis i a mi al seu cotxe.

Conque ens hem ahorrat unes quasi dos hores de pedals sota la plutja totes carregades.

Única crítica: si organitzaven un cap de setmana d'activitats... crec que haurien d'haver tingut un programa més detallat i organitzat. Ha sigut un poc del pla bambar per ai, que no està gens malament! Però amb una miquiua més d'eficiència pot ser se li hagués pogut traure molt més de partit al cap de setmana.

Carretera i manta!

Una de les cases als arbres.

Espai comú a la dreta i cuina al fons.

Pregunta d'assaig

Discuss whether young people are conforming or rebelling when they "binge" drink or take "recreational drugs".

O, en altres paraules: Discuteix si la gent jove es rebel·la o es conforma quan va de borratxera o pren droges.

És la pregunta que he escollit per a l'assaig de sociologia. Em preguntava si faríeu alguna aportació que encara no hage considerat!

Bon tema, eh?

Per on pares?

Els meus dits no saben per on començar.

Transcriure a pols de teclat els camins, més bé sendes, per les que la meua vida viatja... és ben complicat.

Què té Edinburgh...? Us preguntareu.

Massa coses. Això és el que té.

Tantes que una ment inquieta com la meua no pot llevar-se del cap la sensació de que s'està perdent el temps si no es fan totes i cadascuna de les coses que apareixen fins i tot de davall les pedres.

Molta gent nova, molts pensaments nous, llocs nous, una nova llar a fer...

Estic sent molt general ara mateixa, però és només perquè si començara a contar alguna cosa en concret no acabaria mai, i necessite escriure l'assaig de sociologia, encara que siga "a huge piece of crap", per a disfrutar sense remordiments d'aquest cap de setmana al "Mainshill Solidarity Camp".

És un bosc al sud d'escòcia on volen construir una altra mina de carbó, acabant de destrosar per complet tot l'ecosistema i les comunitats que hi viuen. N'hi ha un grup de gent acampada per a impedir la tala d'arbres. Uns quants de People&Planet hi anem a fer una visita.

Veieu? Us preguntareu... què és això de P&P? I al explicar-ho apareixerien tres o quatre altres coses que explicar. Aixina que anirem per parts, poc a poc. Post a post.

De moment ho deixaré ací per hui, a vore si m'hi fique de veres amb l'assaig, i em dóna temps inclús d'anar a vore una obra de teatre.

Foto: in the meadows

A punt...

Ja queda poc, amics!
Hui tindrem internet a casa, i des de l'escalfor de la llar, finalment, reprendre els escrits de les meues aventures (que no en son poques!), per a que pugau saber de mi tot i que pareix que les meues adreces electroniques hagen deixat d'existir.
Cheers!