Era un article amb el tema de la globalització.
Subratllant i fent algunes notes al marge.
Quan he acabat m'he donat compte que, tot i que algunes estaven en anglès (obvi, llegia en anglès), quan la nota al marge tenia un caire reivindicatiu, estava en català.
I guess it doesn't matter how good my Enlgish might be...
when it comes down to the issues that really bother me, if my mind has to set up on fire, it will do so in Catalan, in my southern soul's language.
Quina Xaqueta més xula!!
ReplyDeleteSempre en positiu Neus. M'enrecordo a les ocupacions de la UAB de l'any passat, un noi que deia a una assemblea: És que hi ha algú aquí que no es cregui que podem aturar Bolonya? SI és així, què feu aquí, doncs?
ReplyDeleteO el mateix Silvio a una entrevista: intento dar un mensaje siempre optimista, porque no quiero que la gente se amargue mas de lo que está.
;)
Continua pensant Neus!
jajaja...es veritat que quan un te que maleïr o es molt vehement amb alguna cosa, sempre tira de la llengua materna.
ReplyDeleteBeset molt gran