Admirable l'energia de la gent per sobreviure el fred i humetat. Vivint en tendes de campanya i dalt dels arbres. Resistint l'empeny d'aquells que, per pur lucre, volen seguir destrossant la verdor d'aquesta terra, sabent com de malalta està ja la pobra.
Mary i jo vam anar en trens fins Lanark, des d'Edinburgh, i des de Lanark una hora i mitja amunt i avall amb bicicleta fins al campament.
Bona gent i bon ambient.
Després d'una mica de guitarra i menjar un poc del que els havia sobrat del dinar, vam anar uns quants a replantar arbres allà on els van talar tots. Resistim amb vida, sembrant allà on talen.
Eva, Ale i Jose replantant un arbre. Tres catalans que estan per aquestes contrades. Viatjant d'un bosc de resistència a l'altre.
De nit música bona en viu.
Dormir seca a un cotxe.
Des de la matinada que no ha parat de ploure. No tenia jo massa ganes d'aprendre a escalar arbres amb cordes ni res... a més que, amb una sort collonuda, Huenumar (és un nom de la Patagonia) ens ha fet cabre a Mary, les nostres bicis i a mi al seu cotxe.
Conque ens hem ahorrat unes quasi dos hores de pedals sota la plutja totes carregades.
Única crítica: si organitzaven un cap de setmana d'activitats... crec que haurien d'haver tingut un programa més detallat i organitzat. Ha sigut un poc del pla bambar per ai, que no està gens malament! Però amb una miquiua més d'eficiència pot ser se li hagués pogut traure molt més de partit al cap de setmana.
Carretera i manta!
Una de les cases als arbres.
Espai comú a la dreta i cuina al fons.
No comments:
Post a Comment