Crossing oneself out

According to graphology,

if you do that when you sign, it might mean that you are not happy with yourself.

Then... was it true when I changed to my current signature?

Is it still true?

Am I carrying around the foolish pretention to be better... all the time?

Let us show our weaknesses,

otherwise people forget that behind all those smiles, there is still a person who, like any other, needs to rest some of her tears over a warm shoulder.

There is no sense in expecting people to know how you feel and what you need.

Communication.

Do you want them to be like this?

Because that's how it is!

Public pressure on them!

Coooooooooome to the WAVE in Glasgow this Saturday!

"Guitarra trabajadora con olor a primavera"

Últimament estic perdent la meua veu en català, deu ser el pensar massa en anglès. És per això que no diré res. De totes formes, no tinc paraules per fer homenatge a tan gran persona.

Víctor Jara rebrà, després de 36 anys de la seua mort, un funeral. Res paregut a la quasi clandestinitat en què Joan Turner el va haver d'enterrar en aquells dies on oceans inundaven rostres.

Podeu llegir ací un article a El País.

Com bé em va dir un bon amic, Jordi Montañez, l'altre dia:

"Totes les cançons de Víctor Jara tenen un punt de tristesa que fa estremir-se. Són com premonicions del trist final que l'esperava... com si a les seves cançons hagués deixat constància de la seva premonició final."

I amb paraules de Jara mateix:

"que el canto tiene sentido

cuando palpita en las venas

del que morirá cantando

las verdades verdaderas"

Manifiesto - Víctor Jara

Perquè a aquests humils mestres, mai se'ls podrà fer prou memòria.

Perdre el temps?

Aquest matí he desdejunat amb Candela, Zac i Dan. Suc, café, tostades, un pa escocés raro, dolços i macedònia.

Al costat de la finestra de la cuina.

És increïble la importància de menjar amb gent, de compartir moments.

I bé, venia a escriure alguna cosa, més que res, i vaig a ser sincera, per a sentir-me bé amb mi mateixa després de perdre el temps canviant el format del blog mil vegades i blogejant per ai quan tinc un bon grapat de feina que solventar.

Però bé, jo seguisc amb les meues idees, més val donar-li al cos i al cap el que et demanen... que al cap i a la fi, una persona cansada i estressada no és ni la meitat d'eficient ni, més important, feliç!

I ale, ací va un altre post més digne de fotolog que de blog, per allò de no tindre massa qualitat literària.

Oh, els dimecres!

Per a que vos feu una idea:

9.35 - 9.55 Eixir de casa amb la bici.

10.00 - 10.50 Tutorial de "Introduction to Community Education"

11.00 Classe: "Developing your professional identity in Community Education.

(Abans a les 12 anava a the Chaplaincy* al Fairtrade Café, que fan una sopa que te cagues, i que les ganàncies van destinades a diferents projectes cada dimecres)

Ara me quede en la biblioteca de la facultat d'educació, fent una mica de recerca i lectura per a l'assaig (post anterior). Dine de tàper o quelcom

ràpid al Forest Café.

14.30 - 16.30 People&Planet** planning meeting

17.00 - 19.00 Clowning/improvisation & games

19.00 - 21.00 Malabars

Però hui, després del planning meeting, només estàvem Nico (un amic italià) i jo. Aixina que hem estat una hora llarga xerrant de la vida. I després hem agafat un vinet i cap al Forest, on allà a les 7.30 he sigut el "dj" de The Grammophon Hour!

Cridar a la family per sentir-los la veu.

I un company de pis que segueix sense parlar-me.

I 11 llibres on fer recerca per a l'assaig esperant a l'estanteria.

I, tot i els moments d'estrés i de "mare meua no tinc temps per a tot", seguisc serenament feliç i agraïda d'aquesta més que meravellosa vida.

=)!

*The Chaplaincy: part d'un edifici de la uni que, com diu el lema, és per a totes les religions i cap. En termes pràctics, és un espai genial per a relaxar-se, fer-se un café/té de gratis, i gastar algunes de les habitacions per a reunions o altres coses.

**People&Planet society: grup de la universitat (present a moltes universitats de regne unit) on organitzem activitats, xerrades, tallers... principalment sobre medi ambient, però generalment sobre qualsevol cosa que no ens agrade (o el contrari!).

Foto (by Ruth Cape): dimarts de la setmana passada, protestant davant del Royal Bank of Scotland a les 8 a.m. (Hands against Tar Sands!)

The Grammophon Hour

Every wednesday at the Forest Café.

19.00 - 20.00

Hui he fet anar un d'aquestes velles (i belles!) meravelles.

Canviar l'agulla, canviar el disc, fer girar la manivela i...

bualà!

Jazz sense electricitat. A menys de mig metre.

Màgia feta ciència.

Bona gent i "bon" vi.

Si no foren tan cars l'afegiria a la meua llista per als reis, al costat de la màquina de cosir.

Un altre assaig: Canviar l'individu o la societat?

Which is more important: helping individuals to change their lives or changing society?

Què és més important, ajudar els individus a que canvien la seua vida, o canviar la societat?

Comentaris, pensaments, idees...?

(tot i que crec que ja ne tinc massa, d'idees, nous punts de vista són sempre benvinguts!

=|

Photo: By Ruth Cape

Everybody thinks she is happy,

And they are right. She is happy.

But

in the midst of all that happiness

she also gets some tears in her cheeks,

just like any human being.

It is in those moments where she wished she could have a friend nearby to cry with. A friend to be hugged by, to be consoled even with a shared silence.

Nothing is constant, let alone a smile. You have to make it sprout again, that's the magic.

Today she has a shity day, though she certainly knows that she is happy.

But sometimes internal energy is not enough to charge one's battery

Tothom pensa que ella és feliç.

I tenen raó. Ella és feliç.

Però

entre tota eixa felicitat

a ella també li cauen algunes llàgrimes per les galtes

com qualsevol ser humà.

És en aquests moments quan ella desitja tindre un amic a la vora amb qui plorar. Un amic que l'abraçe, que la console encara que siga amb un silenci compartit.

No hi ha res constant, i encara menys un somriure. Se l'ha de fer rebrotar, eixa és la gràcia.

Ella hui té un dia de merda, tot i que sap de ben cert que és feliç.

Però de vegades l'energia interna no és suficient per recarregar la bateria.

Fundamental basic assumption

NOBODY has the right to make himself happy by making unhappy somebody else.

That's wrong!

And I know, it sounds silly and simplistic.

But today I've realized that the purpose of my career is to make people happy. And that Community Education is one means to try to do so (as it could be, for example, clowning or theatre in general).

Now the big question is HOW.

"How is the rethoric translated into reality?

How are all the good intentions interpreted, prioritized and implemented?

All of which is complicated by competing needs, conflicting interests, institutional expectations & constraints and limited resources."

(Community Education notes)

We're always ready for the show

For we were born to make the people happy

Vladimir Rozovsky

Quina setmana!

La que ha passat i la que hui ha començat.

Tot i que es podria gastar aquesta expressió per totes les setmanes de la meua vida a Edinburgh.

Sembla que, tot i que el temps deu rodar a una velocitat normal, el que passa a cada segon és intens i ampli.

Pareix ser que Edinburgh és la prova de la veracitat d'un típic tòpic: l'infinit dins un segon.

Començaria a fer un relat concís de les dues setmanes, però he de tornar a marxar, amb aquest vaivé inexcusable que em fa invisible als ulls d'aquells que no poden palpar el meu somriure constant.

Sí. Corto. Sigo viva. Corto. Abrazos para todo el mundo. Corto y cambio.

Pensar en català

Fent el "reading" per a la classe de demà de "Introduction to Community Education".

Era un article amb el tema de la globalització.

Subratllant i fent algunes notes al marge.

Quan he acabat m'he donat compte que, tot i que algunes estaven en anglès (obvi, llegia en anglès), quan la nota al marge tenia un caire reivindicatiu, estava en català.

I guess it doesn't matter how good my Enlgish might be...

when it comes down to the issues that really bother me, if my mind has to set up on fire, it will do so in Catalan, in my southern soul's language.

Mainshill Solidarity Camp

Admirable l'energia de la gent per sobreviure el fred i humetat. Vivint en tendes de campanya i dalt dels arbres. Resistint l'empeny d'aquells que, per pur lucre, volen seguir destrossant la verdor d'aquesta terra, sabent com de malalta està ja la pobra.

Mary i jo vam anar en trens fins Lanark, des d'Edinburgh, i des de Lanark una hora i mitja amunt i avall amb bicicleta fins al campament.

Bona gent i bon ambient.

Després d'una mica de guitarra i menjar un poc del que els havia sobrat del dinar, vam anar uns quants a replantar arbres allà on els van talar tots. Resistim amb vida, sembrant allà on talen.

Eva, Ale i Jose replantant un arbre. Tres catalans que estan per aquestes contrades. Viatjant d'un bosc de resistència a l'altre.

De nit música bona en viu.

Dormir seca a un cotxe.

Des de la matinada que no ha parat de ploure. No tenia jo massa ganes d'aprendre a escalar arbres amb cordes ni res... a més que, amb una sort collonuda, Huenumar (és un nom de la Patagonia) ens ha fet cabre a Mary, les nostres bicis i a mi al seu cotxe.

Conque ens hem ahorrat unes quasi dos hores de pedals sota la plutja totes carregades.

Única crítica: si organitzaven un cap de setmana d'activitats... crec que haurien d'haver tingut un programa més detallat i organitzat. Ha sigut un poc del pla bambar per ai, que no està gens malament! Però amb una miquiua més d'eficiència pot ser se li hagués pogut traure molt més de partit al cap de setmana.

Carretera i manta!

Una de les cases als arbres.

Espai comú a la dreta i cuina al fons.