Últimament estic perdent la meua veu en català, deu ser el pensar massa en anglès. És per això que no diré res. De totes formes, no tinc paraules per fer homenatge a tan gran persona.
Víctor Jara rebrà, després de 36 anys de la seua mort, un funeral. Res paregut a la quasi clandestinitat en què Joan Turner el va haver d'enterrar en aquells dies on oceans inundaven rostres.
Podeu llegir ací un article a El País.
Com bé em va dir un bon amic, Jordi Montañez, l'altre dia:
"Totes les cançons de Víctor Jara tenen un punt de tristesa que fa estremir-se. Són com premonicions del trist final que l'esperava... com si a les seves cançons hagués deixat constància de la seva premonició final."
I amb paraules de Jara mateix:
"que el canto tiene sentido
cuando palpita en las venas
del que morirá cantando
las verdades verdaderas"
Manifiesto - Víctor Jara
Perquè a aquests humils mestres, mai se'ls podrà fer prou memòria.
Aquest dissabte, li faré un petit i humil homenatge a aquest gran home. Tocaré una cançó seva al meu concert.
ReplyDeleteFinalment a Víctor Jara se li farà un funeral, tanmateix no podrà ser a una Xile lliure i socialment més igualitària.