Perdre el temps?

Aquest matí he desdejunat amb Candela, Zac i Dan. Suc, café, tostades, un pa escocés raro, dolços i macedònia.

Al costat de la finestra de la cuina.

És increïble la importància de menjar amb gent, de compartir moments.

I bé, venia a escriure alguna cosa, més que res, i vaig a ser sincera, per a sentir-me bé amb mi mateixa després de perdre el temps canviant el format del blog mil vegades i blogejant per ai quan tinc un bon grapat de feina que solventar.

Però bé, jo seguisc amb les meues idees, més val donar-li al cos i al cap el que et demanen... que al cap i a la fi, una persona cansada i estressada no és ni la meitat d'eficient ni, més important, feliç!

I ale, ací va un altre post més digne de fotolog que de blog, per allò de no tindre massa qualitat literària.