Una altra gran caiguda

Sempre parle d'esperança, però internament em pareix saber que pot ser l'escepticisme és la gran recepta final.
Copenaghen. De nou.
Igual que al G8 del 2007, quan aquell video (http://www.youtube.com/watch?v=ROUSeH29s58) em va posar els pels de gallina; i organitzar i participar amb el cap ben alt a la manifestació de Castelló.
Res va canviar.
Pareix que res ha canviat ara en Copenaghen tampoc.

La gent no es dóna compte que el món no pot esperar. És ara o ara.
I sé que un discurs tan blanc i negre no ajudarà a canviar aquells qui no cuiden el planeta; però de vegades una només té ganes d'enfonsar-se al pou de les frustracions i dir:
-Per favor, que algú em salve a mi també.

"La ciudad de Copenhagen es, esta noche, una escena de crimen. Con hombres y mujeres culpables escapando hacia el aeropuerto. No hay objetivos para cortar emisiones de carbono, ni un acuerdo en un tratado legal y unitario. Parece que hay pocos políticos capaces de ver más allá de su propio interés y todavía menos que se preocupen por las millones de personas que se enfrentan a la amenaza del cambio climático."

Greenpeace.

Com vaig vore en una pancarta de Oxfam en la manifestació de Glasgow:

N'hi ha gent que no necessita informar-se sobre els efectes del canvi climàtic, els coneixen de primera mà.

Una de les coses que més vergonya fa és que, a sobres, els països rics intenten dir que els pobres són els que estan frenan les negociacions. Perfavor, som nosaltres els que hem creat tot aquest merder.

Però seguirem sent positius, altrament encara es perd molt més. Aquí us deixo un gran còmic informatiu (tot i que en anglès).

I recordar, de nou, que

Ens hem tornat a caure,
però ens seguriem alçant.

Anecdotario - Saga 1

Ayer por la mañana yendo hacia la biblioteca.

Candela: Él estaba mucho into deportes (spanglish)
Neus: A ver, again? (spanglish)

Ayer por la noche:

Candela: Mi cuerpo reyecta los pirsings. (spanglish)
Neus: me han dado un caramelo los perros esos que abrazan.
Candela: son como patatas... pero en plátano!
Candela: tio, tu risa es como de... te voy a mataaaarr!!
Neus: Aún se me ven los ojos??!
Candela: hay que hacer el bien. --> Neus: te ha faltado una "o"! --> Candela: sí, bieno, no te jode?
Candela: Pananas: patatas fritas de plátano.
Candela: parece un estatamento (spanglish)

Foto: ingenuas... y nos pensábamos que el 6 de septiembre hacía frío...

Mi cabeza ya se fue de vacaciones

Y con eso lo digo prácticamente todo.

Llegamos antes de las 9.30 a la biblioteca, son casi las 12.30 y lo único que he hecho ha sido perderme en el borrador del ensayo que hice hace una semana, y que tengo que entregar este martes.

Pero he re.aprendido algo.

Caminando el laberinto me he dado cuenta de que apresuro la vida, le doy apuros para intentar alcanzar exquisitos estándares de eficiencia. Sé que la vida son tres días, pero a menudo olvidamos que eso implica 259200 segundos. Y eso son muchos segundos!

Como si fuera una carrera, intento llegar a la meta con un gran diploma de hiperactividad, como para decir: mira! Todo lo que hice! Cuanto, eh?

Y no es que mi vida esté caracterizada por estrés y angustia de no poder con todo, de hecho mi vida está alcanzando el útopico adjetivo de la perfección; pero yo creo que se debe a que soy feliz con poco, cada vez con menos.

Doneu-me solet i afecte,

una cançó i món perfecte

d'eixos ben plens de tarats

nassos rojos i forats negres.

Embolic sociològic

És el canvi social evolutiu i linial o és un cercle? En qualsevol dels casos, quins són els motius? La tecnologia i el recull d'energia o la competència i el conflicte?

Marshall, Nolan, Lenski, Marx, Durkheim, Chirot, Sorokin, Gurr, Sztompka, Hall, White, Rosa et al., Goody, Spencer, Morgan, Bellah...

I la ciutat? És un lloc fred, solitari, competitiu? S'està destruint tota noció de comunitat?

Simmel, Engels, Tönnies, Park, Wirth, Sennet, Young&Willmott, Savage&Warde, Fischer, Gans, Marcouse, Davis, Girouard, Redfield, Lewis...

Seré capaç demà, de 9.30 a 11.30 del matí, de relacionar els noms amb les teories i pensaments correspondents?

Continuarà...

Tirorí, tirorá... =)!

M'he tornat una adicta a aquesta cançó.

M'encantaaaaaaaaaaa.

Simple felicitat.

>

And I couldn't get away from you

even if I wanted to

so I hang around

Till the leaves are brown

and the summer's gone

Everything is ok

genious

Creant de nou!!!

Hui he fet una cançó, després de tant de temps.

No és res de l'altre món, però per crear quelcom bonic s'han de produir, abans, unes quantes deixalles! (i més quan tenia les paraules i els acords rovellats de desús)

Today I made a song, after so much time.

It's nothing special, but before you can create something beautiful, you need to produce some rubbish first! (even more when my words and cords were so rusty from lack of use)

http://www.youtube.com/watch?v=7IVCqgvbA0Q

Creo que estoy llena de Chi por todas partes

Mientras desayunábamos, Candela y yo hemos estado hablando de la comida que nos hacía hiperfelices cuando éramos nanas.

Y, como les pasa a muchos, me ha visitado el pensamiento fugaz de "Que fácil es ser feliz, de pequeña, con cualquier cosa."

Quizás por eso (casi) siempre llevo mi gorro verde de Peter Pan. No ya por eso de no querer crecer y de intentar eludir responsabilidades, sino por eso de que todo es nuevo y excitante, todo es mágico y maravilloso... el mundo está por descubrir.

La vida es una trepidante aventura.

Y yo, una sonrisa exploradora.

Crossing oneself out

According to graphology,

if you do that when you sign, it might mean that you are not happy with yourself.

Then... was it true when I changed to my current signature?

Is it still true?

Am I carrying around the foolish pretention to be better... all the time?

Let us show our weaknesses,

otherwise people forget that behind all those smiles, there is still a person who, like any other, needs to rest some of her tears over a warm shoulder.

There is no sense in expecting people to know how you feel and what you need.

Communication.

Do you want them to be like this?

Because that's how it is!

Public pressure on them!

Coooooooooome to the WAVE in Glasgow this Saturday!

"Guitarra trabajadora con olor a primavera"

Últimament estic perdent la meua veu en català, deu ser el pensar massa en anglès. És per això que no diré res. De totes formes, no tinc paraules per fer homenatge a tan gran persona.

Víctor Jara rebrà, després de 36 anys de la seua mort, un funeral. Res paregut a la quasi clandestinitat en què Joan Turner el va haver d'enterrar en aquells dies on oceans inundaven rostres.

Podeu llegir ací un article a El País.

Com bé em va dir un bon amic, Jordi Montañez, l'altre dia:

"Totes les cançons de Víctor Jara tenen un punt de tristesa que fa estremir-se. Són com premonicions del trist final que l'esperava... com si a les seves cançons hagués deixat constància de la seva premonició final."

I amb paraules de Jara mateix:

"que el canto tiene sentido

cuando palpita en las venas

del que morirá cantando

las verdades verdaderas"

Manifiesto - Víctor Jara

Perquè a aquests humils mestres, mai se'ls podrà fer prou memòria.

Perdre el temps?

Aquest matí he desdejunat amb Candela, Zac i Dan. Suc, café, tostades, un pa escocés raro, dolços i macedònia.

Al costat de la finestra de la cuina.

És increïble la importància de menjar amb gent, de compartir moments.

I bé, venia a escriure alguna cosa, més que res, i vaig a ser sincera, per a sentir-me bé amb mi mateixa després de perdre el temps canviant el format del blog mil vegades i blogejant per ai quan tinc un bon grapat de feina que solventar.

Però bé, jo seguisc amb les meues idees, més val donar-li al cos i al cap el que et demanen... que al cap i a la fi, una persona cansada i estressada no és ni la meitat d'eficient ni, més important, feliç!

I ale, ací va un altre post més digne de fotolog que de blog, per allò de no tindre massa qualitat literària.

Oh, els dimecres!

Per a que vos feu una idea:

9.35 - 9.55 Eixir de casa amb la bici.

10.00 - 10.50 Tutorial de "Introduction to Community Education"

11.00 Classe: "Developing your professional identity in Community Education.

(Abans a les 12 anava a the Chaplaincy* al Fairtrade Café, que fan una sopa que te cagues, i que les ganàncies van destinades a diferents projectes cada dimecres)

Ara me quede en la biblioteca de la facultat d'educació, fent una mica de recerca i lectura per a l'assaig (post anterior). Dine de tàper o quelcom

ràpid al Forest Café.

14.30 - 16.30 People&Planet** planning meeting

17.00 - 19.00 Clowning/improvisation & games

19.00 - 21.00 Malabars

Però hui, després del planning meeting, només estàvem Nico (un amic italià) i jo. Aixina que hem estat una hora llarga xerrant de la vida. I després hem agafat un vinet i cap al Forest, on allà a les 7.30 he sigut el "dj" de The Grammophon Hour!

Cridar a la family per sentir-los la veu.

I un company de pis que segueix sense parlar-me.

I 11 llibres on fer recerca per a l'assaig esperant a l'estanteria.

I, tot i els moments d'estrés i de "mare meua no tinc temps per a tot", seguisc serenament feliç i agraïda d'aquesta més que meravellosa vida.

=)!

*The Chaplaincy: part d'un edifici de la uni que, com diu el lema, és per a totes les religions i cap. En termes pràctics, és un espai genial per a relaxar-se, fer-se un café/té de gratis, i gastar algunes de les habitacions per a reunions o altres coses.

**People&Planet society: grup de la universitat (present a moltes universitats de regne unit) on organitzem activitats, xerrades, tallers... principalment sobre medi ambient, però generalment sobre qualsevol cosa que no ens agrade (o el contrari!).

Foto (by Ruth Cape): dimarts de la setmana passada, protestant davant del Royal Bank of Scotland a les 8 a.m. (Hands against Tar Sands!)

The Grammophon Hour

Every wednesday at the Forest Café.

19.00 - 20.00

Hui he fet anar un d'aquestes velles (i belles!) meravelles.

Canviar l'agulla, canviar el disc, fer girar la manivela i...

bualà!

Jazz sense electricitat. A menys de mig metre.

Màgia feta ciència.

Bona gent i "bon" vi.

Si no foren tan cars l'afegiria a la meua llista per als reis, al costat de la màquina de cosir.

Un altre assaig: Canviar l'individu o la societat?

Which is more important: helping individuals to change their lives or changing society?

Què és més important, ajudar els individus a que canvien la seua vida, o canviar la societat?

Comentaris, pensaments, idees...?

(tot i que crec que ja ne tinc massa, d'idees, nous punts de vista són sempre benvinguts!

=|

Photo: By Ruth Cape

Everybody thinks she is happy,

And they are right. She is happy.

But

in the midst of all that happiness

she also gets some tears in her cheeks,

just like any human being.

It is in those moments where she wished she could have a friend nearby to cry with. A friend to be hugged by, to be consoled even with a shared silence.

Nothing is constant, let alone a smile. You have to make it sprout again, that's the magic.

Today she has a shity day, though she certainly knows that she is happy.

But sometimes internal energy is not enough to charge one's battery

Tothom pensa que ella és feliç.

I tenen raó. Ella és feliç.

Però

entre tota eixa felicitat

a ella també li cauen algunes llàgrimes per les galtes

com qualsevol ser humà.

És en aquests moments quan ella desitja tindre un amic a la vora amb qui plorar. Un amic que l'abraçe, que la console encara que siga amb un silenci compartit.

No hi ha res constant, i encara menys un somriure. Se l'ha de fer rebrotar, eixa és la gràcia.

Ella hui té un dia de merda, tot i que sap de ben cert que és feliç.

Però de vegades l'energia interna no és suficient per recarregar la bateria.

Fundamental basic assumption

NOBODY has the right to make himself happy by making unhappy somebody else.

That's wrong!

And I know, it sounds silly and simplistic.

But today I've realized that the purpose of my career is to make people happy. And that Community Education is one means to try to do so (as it could be, for example, clowning or theatre in general).

Now the big question is HOW.

"How is the rethoric translated into reality?

How are all the good intentions interpreted, prioritized and implemented?

All of which is complicated by competing needs, conflicting interests, institutional expectations & constraints and limited resources."

(Community Education notes)

We're always ready for the show

For we were born to make the people happy

Vladimir Rozovsky

Quina setmana!

La que ha passat i la que hui ha començat.

Tot i que es podria gastar aquesta expressió per totes les setmanes de la meua vida a Edinburgh.

Sembla que, tot i que el temps deu rodar a una velocitat normal, el que passa a cada segon és intens i ampli.

Pareix ser que Edinburgh és la prova de la veracitat d'un típic tòpic: l'infinit dins un segon.

Començaria a fer un relat concís de les dues setmanes, però he de tornar a marxar, amb aquest vaivé inexcusable que em fa invisible als ulls d'aquells que no poden palpar el meu somriure constant.

Sí. Corto. Sigo viva. Corto. Abrazos para todo el mundo. Corto y cambio.

Pensar en català

Fent el "reading" per a la classe de demà de "Introduction to Community Education".

Era un article amb el tema de la globalització.

Subratllant i fent algunes notes al marge.

Quan he acabat m'he donat compte que, tot i que algunes estaven en anglès (obvi, llegia en anglès), quan la nota al marge tenia un caire reivindicatiu, estava en català.

I guess it doesn't matter how good my Enlgish might be...

when it comes down to the issues that really bother me, if my mind has to set up on fire, it will do so in Catalan, in my southern soul's language.

Mainshill Solidarity Camp

Admirable l'energia de la gent per sobreviure el fred i humetat. Vivint en tendes de campanya i dalt dels arbres. Resistint l'empeny d'aquells que, per pur lucre, volen seguir destrossant la verdor d'aquesta terra, sabent com de malalta està ja la pobra.

Mary i jo vam anar en trens fins Lanark, des d'Edinburgh, i des de Lanark una hora i mitja amunt i avall amb bicicleta fins al campament.

Bona gent i bon ambient.

Després d'una mica de guitarra i menjar un poc del que els havia sobrat del dinar, vam anar uns quants a replantar arbres allà on els van talar tots. Resistim amb vida, sembrant allà on talen.

Eva, Ale i Jose replantant un arbre. Tres catalans que estan per aquestes contrades. Viatjant d'un bosc de resistència a l'altre.

De nit música bona en viu.

Dormir seca a un cotxe.

Des de la matinada que no ha parat de ploure. No tenia jo massa ganes d'aprendre a escalar arbres amb cordes ni res... a més que, amb una sort collonuda, Huenumar (és un nom de la Patagonia) ens ha fet cabre a Mary, les nostres bicis i a mi al seu cotxe.

Conque ens hem ahorrat unes quasi dos hores de pedals sota la plutja totes carregades.

Única crítica: si organitzaven un cap de setmana d'activitats... crec que haurien d'haver tingut un programa més detallat i organitzat. Ha sigut un poc del pla bambar per ai, que no està gens malament! Però amb una miquiua més d'eficiència pot ser se li hagués pogut traure molt més de partit al cap de setmana.

Carretera i manta!

Una de les cases als arbres.

Espai comú a la dreta i cuina al fons.

Pregunta d'assaig

Discuss whether young people are conforming or rebelling when they "binge" drink or take "recreational drugs".

O, en altres paraules: Discuteix si la gent jove es rebel·la o es conforma quan va de borratxera o pren droges.

És la pregunta que he escollit per a l'assaig de sociologia. Em preguntava si faríeu alguna aportació que encara no hage considerat!

Bon tema, eh?

Per on pares?

Els meus dits no saben per on començar.

Transcriure a pols de teclat els camins, més bé sendes, per les que la meua vida viatja... és ben complicat.

Què té Edinburgh...? Us preguntareu.

Massa coses. Això és el que té.

Tantes que una ment inquieta com la meua no pot llevar-se del cap la sensació de que s'està perdent el temps si no es fan totes i cadascuna de les coses que apareixen fins i tot de davall les pedres.

Molta gent nova, molts pensaments nous, llocs nous, una nova llar a fer...

Estic sent molt general ara mateixa, però és només perquè si començara a contar alguna cosa en concret no acabaria mai, i necessite escriure l'assaig de sociologia, encara que siga "a huge piece of crap", per a disfrutar sense remordiments d'aquest cap de setmana al "Mainshill Solidarity Camp".

És un bosc al sud d'escòcia on volen construir una altra mina de carbó, acabant de destrosar per complet tot l'ecosistema i les comunitats que hi viuen. N'hi ha un grup de gent acampada per a impedir la tala d'arbres. Uns quants de People&Planet hi anem a fer una visita.

Veieu? Us preguntareu... què és això de P&P? I al explicar-ho apareixerien tres o quatre altres coses que explicar. Aixina que anirem per parts, poc a poc. Post a post.

De moment ho deixaré ací per hui, a vore si m'hi fique de veres amb l'assaig, i em dóna temps inclús d'anar a vore una obra de teatre.

Foto: in the meadows

A punt...

Ja queda poc, amics!
Hui tindrem internet a casa, i des de l'escalfor de la llar, finalment, reprendre els escrits de les meues aventures (que no en son poques!), per a que pugau saber de mi tot i que pareix que les meues adreces electroniques hagen deixat d'existir.
Cheers!

Esboç

Vaig començar a escriure açò l'altre dia, diumege. Falten les fotos per penjar, i coses per escriure... i jo me'n vaig ja que hem quedat per a vore el museu nacional d'Escòcia. Però millor açò que res, ja ho aniré arreglant.

=)

Benvinguts a esboços de la meua nova aventura a Edinburgh.

Fa un fred que pela, vaig pel carrer amb dues xaquetes, pantalons llargs, botes i la palestina grossa que em vaig comprar a Sarajevo.

I pensar que fa uns dies no podia dormir de la calor!

Bé, aquests dos dies i mig ací estan sent una bona premonició dels 1460 dies que passaré ací (els ha calculat Ollie mentres desdejunàvem, a les 12, el típic breakfast de salxitxa, fesols, ou, tostada…)

Ollie? Tessa? Sion? Us preguntareu qui són totes aquestes persones amb noms britànics que aniran apareixent en aquestes línies.

Bé, els aniré presentant a mesura que vage fent un resumen del que he anat fent des que vaig arribar.

A la 1:30 llarga, hora anglesa, vaig arribar a l'aeroport d'Edinburgh (pronunciat ací: Édinbra). M'arrepleguen Georg i Candela, firmem uns papers de la inmobiliaria i agarrem l'autobús per anar al centre a donar-los. I sí, l'autobús era de dos plantes, quasi tots ho són!!

FOTOOO

Es veu que no ens donaran el pis fins dimecres com a pronte per unes qüestions de papeleo i tal… aixina que seguim en el nostre plan d'allotjament. Jo em quede a dormir a l'hostal que havia reservat per al divendres de nit, Candela segueix on estave, i al dia següent anem a casa de Sion.

El divendres de tarda vam passejar un poc Candela i jo, vam anar al parc "The meadows" i allí Tessa va vindre al nostre encontre.

Tessa és una xica d'Edinburgh, que també va estudiar en un Col·legi del Món Unit (al de Gales) i que l'any passat va estar de voluntària a Mostar.

Vam anar a sa casa i vam estar xerrant una bona estona. Ens va ensenyar la casa, preciosa! I són pare que cultiva flors i plantes en qualsevol recipient abandonat que troba pel carrer: vàters, unes botes que a Tessa se li van trencar, bidons…

Al dia següent, o siga, ahir, vam dur totes les nostres bosses a casa de Tessa, perquè ens havíem d'anar del lloc on estàvem però Sion no estava disponible perquè treballava.

FOTOOO (cansades de dur les maletes)

Després d'això, vam passejar pel centre, amb Tessa donant-nos tot d'informació de llocs interessants, cines, cafeteries, charity shops… jo vaig anar a comprar-me un mobil d'ací però hi havia alguna cosa que no funcionava i he de tornar hui a vore què passa.

Quasi perc el meu barret (per enèsima vegada). Però al final vam tornar senceres a casa de Tessa, on Sion vam arribar i vam estar xerrant una altra bona estona.

Sion és un xic que també va estar en el CMU de Gales fa ja uns quants anys. Estem Candela i jo al seu pis, que comparteix en altres dos: Olliver i un altre que ara se m'ha oblidat el nom perquè és un poc difícil. Gent molt remaja.

I bé, després de fer cus-cus per a sopar ahir (efectivament, sopar a les 7-7:30) vam anar d'invitades a un Ceilidh (pronunciat Keili) que feen a un centre social en agraïment a un projecte que estava funcionant.

I què és un Ceilidh? Pueeees! La típica dança tradicional en música escocesa, que té diferents balls (per sort els expliquen abans de començar) on balla tot el món.

Fotos/videos